Hola, ja torno a ser aquí!
Ahir ho vam deixar que anàvem a sopar pizza i Frankfurt. Després vam agafar les lots i vam baixar a la carpa on en Moha ens va explicar el joc de nit.
Els entrenadors estaven repartits per l'exterior de la casa de colònies, cadascun d'ells tenia una pista per aconseguir un regal. Perquè els monitors els revelessin la pista, primer havien de passar una prova. Aquestes consistien en, per exemple, imitar a algú que l'entrenador digués, o omplir-se una samarreta de globus sense que explotessin.
Us diré les pistes a veure si ho endevineu, ells ho van fer a la primera, per unanimitat.
Els terraplanistes ho neguen.
No té melic.
No entén de races.
El seu nom és el d'un país.
Va com anell al dit.
Amb la calor es desfà.
No pot faltar mai en una mala dieta.
I la resposta són els filipinos! Tots i cadascun dels nens en van menjar un com a premi d'haver-ho endevinat. I nosaltres que ens pensàvem que les pistes serien mínimament difícils!
Després del petit regal, tothom a dormir!
Dijous ha començat a les 8h del matí, hem anat a esmorzar i després cap a entrenaments. Aquest campus és un no parar. I és que si ahir vam rebre una visita externa, avui nosaltres hem fet una visita.
Després de jugar a bàsquet i remullar-se a la piscina de la casa, hem anat a dinar. Ensaladilla russa i mandonguilles, i de postre gelat, vainilla amb xocolata o vainilla amb maduixa.
Horeta d'esbarjo amb mòbils, descansant, jugant a cartes, els més petits li han agafat molta afició a jugar-hi, de fet, dos d'ells quasi es perden l'esmorzar per estar absorbits en plena partida.
A les 16h hem anat cap a les Estunes, després de deu minuts caminant, en Moha ens ha explicar la llegenda al voltant. Les goges, aloges o dones d'aigua, segons les llegendes, el tenien com a lloc de la seva preferència i hi feien gresca o bé hi filaven tota la nit.
Diuen que en nits serenes algú encara sent els seus cants i, de lluny, es pot veure la resplendor de les seves festes. Nosaltres no ho hem comprovat, però si algú s'hi anima que ens ho expliqui.
I allà mateix, al bell mig de la natura, hem berenat. I amb energies renovades hem fet el camí de tornada, ens hem calçat vambes de bàsquet i hem jugat al Gàbiaball.
El Gàbiaball és un joc "madein" Masnou, vaja, que ens l'hem inventat nosaltres i any rere any és una de les atraccions del SummerBall. És un joc que combina tres esports: l'handbol, el bàsquet i el futbol flag.
No us podem dir totes les normes que té perquè, en fi, forma part de la seva mística descobrir-lo aquí, però es juga amb cons i estaques que formen un triangle davant de la cistella. Tomar el con que fa la punta del triangle és un punt, els altres dos cons en són dos punts i tirar des de la línia de triple en són tres. A més tots els jugadors porten un mocador visible que penja del pantaló, si te'l treuen quan tens la pilota estàs fora durant 30 segons, i si el rival s'equivoca i te'l treu quan no tens la pilota, el que se'n va fora és qui ha tret el mocador. Ah, i hi ha un porter que pot evitar que els cons caiguin!
Els nens (i els no tant nens) han gaudit moltíssim! El Gàbiaball és cosa seriosa.
Mentre escric això sento com el Grup 6 para taula amb en Moha i la Blanca supervisant que ningú es quedi sense plat, got o forquilla. Avui tenim amanida de pasta, pollastre al forn i flam.
Així que us deixo que vaig a sopar! Bon profit!
Comments